Premi Carles Rahola
L’escriptor gironí Carles Rahola (1881-1939) va ser afusellat pel règim feixista del dictador Francisco Franco. Rahola, intel·lectual i escriptor, va ser ajusticiat pels seus escrits a la premsa gironina, sempre en defensa de la llibertat, la democràcia i el legítim govern republicà. En la memòria d’aquest prohom gironí, la Fundació Prudenci Bertrana de Girona va decidir crear, l’any 1980, el Premi Carles Rahola d’assaig.
Llistat dels premiats
1980: Miquel Berga per Entre la ploma i el fusell
1981: Declarat desert pel Jurat
1982: Josep Maria Terricabras per Assaig d’ètica
1983: Declarat desert pel Jurat
1984: Joan Julià per Memòria d’un apassionat i Joan Busquets per Martí Luter
1985: Declarat desert pel Jurat
1986: Josep Maria Casasús i Guri per L’evolució del pensament periodístic a Catalunya
1987: Declarat desert pel jurat
1988: Declarat desert pel jurat
1989: Daniel Arasa i Favà per Els catalans de Churchill
1990: Mercè Rius per Ocèanides, una constant del pensament orsià
1991: Antoni Riera per La raó moral de Joan Fuster. Notes per a una lectura
1992: Pere Verdaguer per Entre llengua i literatura
1993: Emili Rodríguez-Bernabeu per Alacant contra València
1994: Alfred Bosch per Nelson Mandela: l’última Home-Déu
1995: Josep Murgades per Llengua i discriminació
1996: Víctor Martínez-Gil per El naixement de l’iberisme catalanista
1997: Alan Yates per Aspectes de Narcís Oller
1998: Joan Rebagliato per La Hispània catalana
1999: Xavier Ferrer per Abans i després de Nosaltres el Valencians
2000: Jaume Sobrequés per Antoni Rovira i Virgili, història i pensament polític
2001: Gerard Horta per De la mística a les barricades
2002: Albert Ferrer per Federalisme i romanticisme. Visions de la unitat
2003: Núria Bou per Deesses i tombes. Mites femenins en el cinema
2004: Enric Vicent Sòria per La lentitud del mar. Dietari 1989-1997
2005: Ricard Torrents per Art, poder, religió o les sagrades famílies
2006: Ferran Garcia-Oliver per El vaixell de Genseric
2007: Albert Balcells per Llocs de memòria dels catalans
2008: Joan Lluís Llinás per L’home Montanià
2009: Quim Torra per Viatge involuntari a la Catalunya impossible
2010: Sam Abrams per Llegir Maragall, ara
2011: Mireia Sopena per Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els llibres d’Óssa Menor(19491963)
2012: Vicent Sanchis per Cinquanta anys després (posteriorment, Valencians, encara)
2013: Martí Domínguez i Romero per El somni de Lucreci
2014: Marta Rovira Martínez per Un exercici d’apropiació de la història (Pòrtic, 2014)
2015: Gustau Nerín per Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica
2016: Jordi Casassas per La voluntat i la quimera: el noucentisme català
2017: Montserrat Tura per República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire
2018: Vicenç Villatoro per Massa foc
2019: Ferran Sáez Mateu per La vida aèria
2020: Xavier Febrés per Josep Pla o la vitalitat
2021: Josep Vicent Boira per La Via Augusta del segle XXI. El corredor mediterrani contra l’Espanya radial
2022: Joan Esculies per Josep Fornas, el solucionador
2023: Josep Muñoz per El jardí d’Epicur